Biografia

Käthe Kollwitz (Königsberg, 1867 — Moritzburg, 1945) fou una dibuixant i escultora alemanya que hom emmarca habitualment dins de l'expressionisme, tot i que ella no s'identificava pas amb aquest corrent. El seu art es va fonamentar en el naturalisme acadèmic.

"Diu vostè que gradualment va comprenent l'Expressionisme. Jo, en canvi, amb prou feines aconsegueixo trobar-me en aquest camp. La seva sola denominació se'm fa incomprensible i llunyana".
                                                     -Käthe Kollwitz. Fragment d'una carta dirigida a una jove pintora.

En les seves obres de joventut s'interessa força en l'aspecte estètic. Però aviat, adonant-se de les penoses condicions en què viu la classe obrera, adquireix una profunda consciència social que l'impulsa a denunciar amb els seus dibuixos la trista realitat que l'envolta: misèria, malaltia, mort.

Més endavant, amb els horrors de la Primera Guerra Mundial i la pèrdua d'un fill al camp de batalla, el seu activisme polític i pacifista va en augment. Fa cartells i es manifesta obertament contra la guerra.

"El meu art té una finalitat. Vull influir en aquesta època en què la humanitat està tan desorientada i mancada d'auxili. Vull expressar el sofriment de la gent, aquest patiment que mai no acaba i que ara és gros com una muntanya".

Les seves escultures i litografies plasmen el costat més amarg de la vida, en especial de les classes oprimides: nens orfes i afamats, mares i vídues desconsolades, treballadors exhausts després de jornades laborals esgotadores.

No conrea el paisatge —un tema habitual entre la majoria d'artistes— sinó que s'enfoca quasi exclusivament en representar el dolor i la necessitat. Tot i això, mostra la seva disconformitat quan se la titlla d'artista "social" o de "reportera de la misèria".

"El motiu pel qual vaig dedicar-me quasi exclusivament a representar l'ambient proletari és perquè hi trobava bellesa. La gent de classe burgesa no tenia per a mi cap atractiu. Al principi vaig tenir molt poca comprensió cap la duresa de la vida dels obrers. Però amb el temps, el seu destí i tots els seus efectes marginals —problemes sense resoldre com l'atur o la prostitució— em turmentaven i em produïen la necessitat de representar repetidament el poble humil. I aquesta repetició va obrir en mi una vàlvula, un ressort per a suportar la vida".

En la gran exposició d'art celebrada a Berlín el 1898, Käthe és proposada per a la medalla d'or per la sèrie de gravats dedicats a la rebel·lió dels teixidors de Silèsia. Però l'emperador Guillem II impedeix que se li atorgui la medalla amb una estrafolària justificació: "Les condecoracions estan pensades per al pit dels homes que les mereixen". Aquest incident converteix Kollwitz en una de les artistes més populars d'Alemanya. L'any següent aconsegueix el guardó.

De 1918 a 1933 ocupa una càtedra a l'Acadèmia de Belles Arts de Berlin, de la què en serà expulsada quan Hitler arribi al poder.

El nazisme tracta durament Kollwiz i tots aquells artistes d'avantguarda que són hostils amb el règim. Les seves obres s'inclouen a l'Exposició d'Art Degenerat celebrada el juliol de 1937 per tal de ridiculitzar-ne els autors i silenciar les seves crítiques. Malgrat això, no dubten a apropiar-se de les obres més conegudes de Käthe i emprar-les per a propaganda feixista ("Mare i fill" n'és un exemple).

Veient el rumb que prenen els esdeveniments, Käthe i el seu marit pensen en la possibilitat de suïcidar-se. No els caldrà prendre una decisió tan dràstica: la Gestapo els arresta i es veuen obligats a abandonar Berlin. Poc després la seva casa serà bombardejada i molts dels seus dibuixos i documents personals es perdran per sempre.

Käthe Kollwitz mor a l'edat de 77 anys, poques setmanes abans que acabi la Segona Guerra Mundial. Al barri berlinès on ella i Karl van viure durant mig segle, ara hi ha un carrer i una plaça que porten el seu cognom: Kollwitzstraße i Kollwitzplatz.

__________________________________________________

Cronologia

1867
Käthe Schmitdt neix el 8 de juliol a Königsberg (actual Kaliningrad), capital de la Prússia Oriental. És la tercera dels quatre fills de Katharina i Carl Schmidt. Els altres tres germans són: Konrad (1863-1932), Julie (1865-1917) i Lise (1870-1963).

1881-1885
El pare s'adona del talent de Käthe per al dibuix i fa que rebi les primers lliçons a Königsberg amb el pintor Gustav Naujok i el gravador Rudolf Mauer.

1885-1886
Es desplaça a Berlin per estudiar pintura amb Karl Stauffer-Bern, a l'Escola Femenina d'Artistes.

1887
Rep lliçons del reconegut pintor i retratista Emil Neide (1843-1908)

1888-1890
Es matricula a la Künstlerinnenschule (acadèmia femenina d'estudis artístics) de Munich. Allí treballa per primera vegada el retrat nu copiant d'una model al natural.

Participa en una exposició itinerant per Prússia Oriental. Ven el seu primer quadre.

1890
Torna a Köningsberg i munta un estudi propi. Abandona la pintura en favor de la litografia i el gravat en fusta.

1891
El 13 de juny es casa amb el Dr. Karl Kollwitz (amic del seu germà des de la infantesa), qui anys més tard fundarà l'Associació Socialdemòcrata de Metges. S'instal·len en un modest habitatge de Prenzlauer Berg, humil barri obrer de Berlin.

1892
Neix el seu primer fill, Hans.

1893
Assisteix a la representació de The Weavers ("Els teixidors"), una obra teatral de Gerhart Hauptmann que critica el drama social de la classe treballadora. Inspirada en aquesta obra, Käthe comença a treballar en la sèrie A Weaver Rebellion ("La rebel·lió dels teixidors"), que consta de tres aiguaforts i tres litografies.

Exposa diversos gravats a l'Exposició d'Art Lliure de Berlin.

1896
Neix el seu segon fill, Peter.

1898
Mor el seu pare, Karl Schmidt.

Amb la sèrie gràfica "La rebel·lió dels teixidors" aconsegueix el seu primer èxit significatiu: l'exhibeix a la Gran Exposició d'Art de Berlin i el jurat la proposa per a la medalla d'or. L'emperador Guillem II no ho accepta.

El gabinet de gravat de Dresde comença a col·leccionar la seva obra.

1898-1902
Exerceix com a professora a la Künstlerinnenschule (Escola d'Art Femenina) de Berlín, on ensenya gravat i dibuix al natural.

1899
Ella i seixanta-quatre persones més funden la Berliner Sezession (Secessió de Berlín), un grup d'artistes —l'unic que accepta dones com a membres de ple dret— que s'oposa a l'art acadèmic dominant fins aleshores i al sistema d'exhibicions establert.

Participa a la cinquena exposició de la Secessió de Viena.

Rep la Petita Medalla d'Or a l'Exposició d'Art Alemany, a Dresde.

1901
A la Berliner Sezession presenta la litografia amb combinació de colors Frau mit Orange ("Dona amb taronja"). La revista The Art for All afirma que és la inventora d'aquesta tècnica. Comença a treballar en el seu segon cicle de gravats Bauernkrieg ("La guerra dels camperols") després de llegir la Història general de la Gran Guerra camperola de 1841-1843, de Wilhelm Zimmermann.

1902
El Museu Kupferstichkabinett de Berlin comença a comprar els seus gravats. Durant la vida de l'artista, tant el Kupferstichkabinett de Berlin com el de Dresde reuneixen les més grans col·leccions públiques de Kollwitz a Alemanya.

1904
Viatja a París. Assisteix a l'Academia Julian durant dos mesos i aprèn els conceptes bàsics del treball escultòric. Coneix August Rodin i Théophile Steinlen.

1905
Exposa 13 obres al Salon des Indépendants de París.

1906
Dissenya el pòster per a la Deutschen Heimarbeit-Ausstellung (Exposició de feines alemanyes).  Amb la intenció de mostrar les dures condicions a què són sotmesos els treballadors, fa un cartell on apareix el rostre d'una dona visiblement exhausta, mirant al buit. L'emperadriu es nega a visitar l'exposició mentre no es retiri aquest cartell de les columnes de l'edifici.

1907
Rep el Premi Villa Romana, que permet als guanyadors passar un any estudiant a Florència. Ella només es quedarà uns mesos a la capital de la Toscana, tement no poder finalitzar a temps la sèrie "La guerra dels camperols".

Viatja a peu de Florència a Roma.

1909
Dibuixa la sèrie "Estampes de misèria" i comença a publicar-les a la revista 'Simplicissimus' (100.000 exemplars de tirada).

Inauguració a Königsberg del monument que va crear en memòria del seu avi Julius Rupp (teòleg i fundador d'una comunitat protestant independent a Alemanya). 

1910
Crea les seves primeres obres escultòriques.

1912
Es prohibeix el cartell que dissenya per denunciar la severa escassetat d'habitatges a Berlín.

1913
Cofunda l'Associació de Dones Artistes i n'és la primera presidenta fins l'any 1923.

Es publica el seu primer gran catàleg, compilat per Johannes Sievers, que mostra i en descriu el treball gràfic.

1914
Esclata la Primera Guerra Mundial. A les poques setmanes de l'inici del conflicte, el seu fill Peter mor al camp de batalla (Flandes). S'havia allistat com a voluntari quan encara era menor d'edat, tot i l'oposició del seus pares.

1915
Comença a treballar en un monument commemoratiu per honorar el seu fill i tots els voluntaris de la guerra. Tardarà disset anys a enllestir-lo.

1917
Amb motiu del 50è aniversari de Käthe Kollwitz, es realitzen nombroses exposicions a tot Alemanya. La Galeria de Paul Cassirer s'encarrega de fer-la a Berlín.

1919
És la primera dona a convertir-se en membre de ple dret de l'Acadèmia d'Art Prussiana.

Rep el títol de professora.

Passa a ser membre del comitè de Nova Pàtria Federal (de la Lliga Alemanya de Drets Humans), l'associació pacifista alemanya més important creada arran de la Primera Guerra Mundial.

1920
S'involucra en la creació d'un pòster i diversos pamflets contra la usura i l'escassetat a la postguerra.

1921
Neix el seu primer nét, Peter, que als 18 anys perdrà la vida al front rus durant la Segona Guerra Mundial (setembre de 1942).

Dissenya el cartell "Ajuda a Rússia" per contribuir a superar el desastre de la sequera a la regió del Volga.

1923
Neixen les seves nétes bessones: Jördis (1923-2018) i Jutta.

La Confederació Sindical Internacional li encarrega un cartell que serveixi per commemorar l'any següent el Xè. aniversari de l'esclat de la Primera Guerra Mundial: "¡Guerra a la guerra!".  Se'n fan còpies en diversos idiomes.

1924
Deu anys després de la mort del seu fill Peter, Käthe i el seu marit viatgen a Bélgica per visitar el lloc on instal·laran el memorial Trauerndes Elternpaar ("Pares afligits"), al cementiri militar Roggevelde (a prop de Dixmuiden, on hi ha enterrat el seu fill).

Käthe treballa per a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat 1924/25 que, entre altres coses, es proposa alertar sobre els horrors dels mètodes moderns de guerra.

1925
Mor la seva mare, Katharina Schmidt (1837-1925).

1926
De 1926 a 1936, treballa repetidament en el seu autoretrat escultòric.

1927
Viatja a Rússia.

1932
Al cementiri Roggevelde de Bèlgica s'inaugura el seu monument als caiguts: "Pares afligits".

1933
Enemiga declarada del règim nazi, és obligada a abandonar l'Acadèmia d'Art i la inclouen en el grup d'artistes "degenerats".

1940
Mor el seu marit, Karl Kollwitz.

1943
Abandona Berlin i estableix la seva residència a Nordhausen.

1944

Al juliol, per invitació d'Ernst Heinrich, Duc de Saxònia i admirador del seu art, es desplaça a Moritzburg, una petita població al costat de Desdre.

1945
Mor a Moritzburg el 22 d'abril, pocs mesos abans de l'acabament de la II Guerra Mundial.